Enrique Belda, Subdirector General de Sistemes d'Informació i Comunicacions per a la Seguretat del Ministeri de l'Interior.
En 2017, hem fet entrega de la distinció Alumni Destacat a Enrique Belda. Amb esta distinció, que s'entrega per segona vegada, es busca reconéixer cada any la trajectòria d'aquells membres d'Alumni UPV que hagen contribuït de forma notòria, a la promoció de la imatge i fins de la Universitat.
En esta ocasió, el Consell de Govern de la Universitat Politècnica de València va aprovar la concessió de la distinció "Alumni Destacado" a D. Enrique Belda Espluges, Subdirector General de Sistemes d'Informació i Comunicacions per a la Seguretat, de la Secretaria d'Estat de Seguretat del Ministeri de l'Interior del Govern d'Espanya.
D. Enrique Belda és titulat per la UPV, i li ha sigut concedida esta distinció per la seua trajectòria professional i personal, el seu reconegut prestigi, haver contribuït de forma notòria a la promoció i imatge de la UPV, la seua labor social i pels diferents premis i guardons rebuts.
La candidatura de D. Enrique Belda va ser presentada per l'Escola Tècnica superior d'enginyers de Camins, Canals i Ports.
D. Enrique Belda és titulat en Enginyeria de Camins, Canals i Ports i Doctor Enginyer per la Universitat Politècnica de València. Ha destacat per la seua exemplaritat professional i personal, que li ha permès ocupar el lloc actual com a Subdirector General de Sistemes d'informació i Comunicacions per a la Seguretat, sent mereixedor d'un gran nombre de distincions i premis per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, Exèrcit d'Espanya, col·legis i Associacions Professionals, institucions Públiques, així com organitzacions i governs internacionals.
Des de l’any 2012 ocupes el lloc de sotsdirector general de Sistemes d’Informació i Comunicacions per a la Seguretat, dependent directament del Secretari d’Estat de Seguretat. Què et va atraure d’aquest nou repte professional?
Participar en l’execució de projectes, creant infraestructures i solucions que milloren la qualitat de vida dels nostres ciutadans és el que m’atreia de l’enginyeria. Quan em van brindar l’oportunitat de desenvolupar aquests projectes dins del marc de la seguretat nacional em va semblar un repte fascinant. Poder formar part, juntament amb els membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, de l’equip que defineix les solucions tecnològiques que ens permeten, als ciutadans, gaudir del nostre dia a dia, i que converteixen el nostre entorn en un espai de llibertat, seguretat i justícia, era una oportunitat que no podia desaprofitar.
Lluitar contra les amenaces a la seguretat a què ens enfrontem avui ha de ser una tasca en la qual la capacitat d’adaptar-se a l’evolució tecnològica resulta essencial. Com afrontes aquesta renovació constant?
Sempre em va cridar l’atenció una reflexió que vaig llegir en l’obra El Príncep de Maquiavel –encara que en aquest cas era per motius diferents –: “Tota mudança té inconvenients i deixa posats els fonaments per a la següent”. Allò em va deixar clar que la meua formació em donava les bases, i la resta l’havia de posar jo mateix.
És cert que la lluita contra les amenaces a la seguretat és una tasca que exigeix un alt nivell de formació permanent; no debades la seguretat és la major de les prioritats per als ciutadans de la Unió Europea. Aquesta formació permanent en moltes ocasions cal adquirir-la en matèries que es troben en ple desenvolupament, per la qual cosa ben sovint cal construir, fins i tot, els fonaments sobre els quals es pot recolzar la formació.
Per a millorar l’accés al coneixement, que és la base de la formació, fa quatre anys vaig proposar al Ministeri la idea de crear un Centre Nacional –una mena de concentrador o hub digital– com a camí de concentració de l’excel·lència per a proporcionar a les forces i cossos de seguretat de l’Estat capacitat d’innovació en un camp en permanent evolució com és l’àrea de les tecnologies en seguretat. Avui, el Centre Tecnològic de Seguretat (CETSE) és una realitat, i hi treballem des de l’abril del 2016. Des d’aquest centre identifiquem sectors industrials, cerquem tendències i motivem tots els agents implicats en les noves tecnologies. Això ens està permetent afrontar, amb èxit, els reptes tecnològics i pressupostaris que tota evolució comporta.
El teu treball t’ha valgut múltiples reconeixements per part de diferents institucions i organismes; entre d’altres, de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, o fins i tot de governs internacionals. Què suposen per a tu?
Una gran satisfacció. Quan reps el primer dels premis procedents de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, el primer que fas és llegir els requisits, regulats per Ordre ministerial, que s’estableixen per a la concessió d’aquests, i hi veus això:
“Requisits:
- Executar, dirigir o col·laborar directament en l’èxit d’un servei en el qual, per la extraordinària dificultat i importància que revestia, s’hagen evidenciat rellevants qualitats professionals o cíviques.
- Sobreeixir amb perseverança i notorietat en el compliment dels deures de la seua ocupació o càrrec, de manera que això constituïsca una conducta exemplar, digna de ser destacada com a mèrit extraordinari.
- Realitzar estudis professionals o científics, i altres fets o treballs excel·lents, que suposen un notable prestigi per al cos o una utilitat per al servei reconeguda oficialment.”
En aquest moment comences a adonar-te de la repercussió del treball que fas. Això et confereix una extrema responsabilitat que et porta –més ben dit, t’obliga– a seguir treballant amb total dedicació. I, és clar, treballar a un nivell molt alt d’efectivitat és esgotador, però quan gires la vista arrere i veus la quantitat de persones, institucions i col·lectius que t’agraeixen el treball desenvolupat, a través de la concessió d’aquestes distincions, sents com t’omplis de força per a continuar a aquest alt nivell de competició.
Has tingut sempre vocació de servei públic? Vas dirigir els centres de gestió del trànsit de la DGT a ciutats com València i Sevilla; què vas poder aportar com enginyer de camins, canals i ports a aquest lloc?
Encara que els meus inicis van ser en l’empresa privada, sempre vaig tenir clar que el meu futur professional passava per ser servidor públic, així que després de quasi 10 anys en aquest sector vaig guanyar unes oposicions a l’escala superior de tècnics de trànsit en la branca d’Enginyeria. Allí vaig començar com a responsable dels centres de gestió del trànsit de la DGT a ciutats com València i Sevilla, i després, ja com a sotsdirector general adjunt de Circulació, vaig tenir la sort de poder dirigir i coordinar els altres 5 centres de control, fins a un total de 7, aquesta vegada a Madrid. Des d’aquesta unitat es planificaven i desenvolupaven els projectes de sistemes de gestió i senyalització dinàmica del trànsit a les nostres carreteres, projectes que anaven des de la carretera fins als centres de gestió, i des de l’equipament més elemental i més sofisticat fins als més complicats protocols d’actuació en cas d’incidències; a més, per descomptat, de l’execució d’aquests. És en tot aquest treball que la meua formació com a enginyer de Camins, Canals i Ports m’ha donat les capacitats, els coneixements i les habilitats per a desenvolupar-lo. Si això ho multipliques per una actitud de permanent evolució, aconsegueixes tancar una equació perfecta.
Com valores la formació rebuda a la UPV?
Extraordinària! Tant pel que fa a les activitats docents que he rebut com a les de recerca i innovació. A més, cal no oblidar que la UPV sempre ha sigut capdavantera en el desenvolupament tecnològic, i n’és bona prova el fet que és una de les millors universitats d’Europa. Pensa que, de la formació rebuda, en puc parlar amb propietat, ja que des que vaig començar, aquell curs 1983-1984, els meus estudis de Camins en aquesta Universitat, ja no me n’he separat mai: després d’acabar vaig iniciar, compaginant-los amb el treball, els estudis de doctorat, i després la tesi. Han sigut molts anys passant per classes i laboratoris on he sigut testimoni de la qualitat professional i humana dels professors que he tingut el plaer de gaudir. El seu exemple em va permetre aprendre a treballar amb un profund respecte pels valors humans i l’ètica professional. Valors com l’honradesa, la integritat, la igualtat i la solidaritat que són avui l’estendard de la UPV.
Què destacaries del teu pas per aquesta Universitat? En el teu cas, hi has estat com a alumne i com a professor també.
Com a alumne de la UPV en tinc grans records: ací vaig créixer com a persona i com a professional, igual que ho ha anat fent la mateixa Universitat. Aquell campus que jo vaig trobar l’any 1983, i que ja era extraordinari, no té res a veure amb el que ara gaudim. Com a professor vaig passar a la UPV els millors anys de la meua vida. Encara que era professor associat, i per tant la meua activitat docent es concentrava en matèries pròpies de la meua especialitat (la tecnologia i el trànsit), i l’havia de compaginar amb la meua activitat professional fora de la Universitat, sempre em vaig sentir molt integrat a l’Escola de Camins. Recorde hores i hores de classe, i consultes i consultes dels alumnes. Allò em feia sentir bé, molt bé. Passats ja anys des que vaig haver de deixar la docència, quan vaig adquirir noves responsabilitats fora de la universitat, em continua omplint d’il·lusió rebre trucades d’antics alumnes per a preguntar-me opinions o demanar-me consells sobre temes relacionats amb el seu treball. De veres que això és el que destacaria sobretot.
Què creus que et pot aportar formar part d’Alumni UPV?
Formar part d’Alumni UPV m’aporta tots els avantatges de pertànyer a un col·lectiu que ha tingut la meua mateixa vida. Una xarxa de companys que em permet estar al dia. Gaudir d’unes infraestructures educatives i culturals al més alt nivell i, com no, fomentar aquell vincle entre companys que és la base del creixement individual i col·lectiu. M’agradaria afegir que voldria traslladar a Alumni UPV tota la meua experiència, a fi que servisca com a suport per a tothom que en vulga fer ús.
